VIDEO

INSTAL·LACIÓ HISTÒRIA D'UNA FOTOGRAFIA

Per plasmar la història de la fotografia he fet un GIF. Durant el proceés de creació, he canviat la meva idea moltíssims cops per vàris motius, primer volia fer unes fotografies i exposar-les, més tard vaig voler fer unn cinemagraph, però el meu ordinador es va espatllar, i finalment vaig acabar fent un GIF. Abans de fer-lo, però, havia de pensar quines eren les fotografies que necessitava fer per crear el fitxer, i el material que necessitava per fer aconseguir-ho. Un cop fetes les fotos que necessitava per editar les vaig passsar a l'ordinador i les vaig editar amb photoshop tocant la seva llum i contrast i retocant-les per tal que sembléssin més velles. Després, vaig crear el GIF amb una aplicació especialitzada per fer-ho. Aquest no va ser el procés més difícil ja que ho va ser el de fer les fotografies ja que van ser fetes amb manual amb la meva càmera. (Canon 400D + objectiu 24-75mm)

Aquestes són les fotos que he utilitzat per crear el meu GIF:

Resultat final:

LLENGUATGE AUDIOVISUAL

MOVIMENTS DE CÀMERA
Càmera fixa: La càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant. En els primers anys del cinema la càmera fixa era molt habitual en totes les produccions.

Panoràmica: És el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblicu. Generalment la panoràmica es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre.

Tràveling: (travelling en anglès) És un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Segons els moviments distingim entre tràveling lateral o frontal. Pot ser lateral o frontal.

Moviment lliure: Quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).

ENQUADRAMENT

L’angle d’enquadrament és el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte filmat (o fotografiat). Segons l’alçada des de la qual enquadrem l’objecte o el personatge distingim diversos angles d’enquadrament: normal, picat, contrapicat i zenital.

L’angle normal o neutre és quan la càmera se situa a l’alçada dels ulls del personatge. Això no és així en totes les cultures audiovisuals, de vegades l’angle normal se situa a uns pocs pams del terra, com en el cinema japonès clàssic.

L’angle picat és aquell en què la càmera se situa per sobre de l’objecte. Generalment això provoca que el personatge es mostri empetitit o indefens. Però també pot servir per mostrar una perspectiva diferent i més àmplia d’un decorat que no podríem veure amb un angle normal.

L’angle contrapicat és aquell en què la càmera se situa per sota de l’objecte. Això fa guanyar presència al personatge i pot buscar dos tipus d’efectes: realçar o magnificar el personatge mostrant-lo en tota la seva grandesa o bé fer-lo semblar maligne i amenaçador.

L’angle zenital és aquell en què la càmera se situa totalment perpendicular al terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria dels personatges.

PLANS

Pla general: és aquell pla en què veiem la figura humana sencera i també l’escenari on es desenvolupa l’acció. Depenent de com sigui l’escenari, la figura humana apareixerà en proporció més gran o més petita.

Pla americà: apareix la figura humana aproximadament des dels genolls

Pla mig: apareix la figura humana aproximadament de cintura cap amunt.

Primer pla: només hi apareix el rostre humà. S’acostuma a utilitzar per captar al màxim les expressions facials. Possiblement és el pla més expressiu. En els discursos televisats, per exemple, s’utilitza en moments en què es vol donar una forta càrrega emocional al que està dient la persona que parla.

Pla detall: es fa servir per captar un detall de l’escena, o bé del personatge o bé de l’escenari. Un pla detall recurrent és, per exemple, un pla dels ulls d’un personatge. També s’utilitza barrejat amb la càmera subjectiva per explicar a l’espectador en quin detall es fixa un personatge.

EL CAMP

Anomenem camp a tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.

En canvi, el fora de camp és tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem. 

Un altre concepte relacionat amb el camp és la profunditat de camp. La profunditat de camp es defineix com la distància que hi ha entre l’objecte més proper i el més llunyà que es veuen amb nitidesa a la pantalla.

MUNTATGE

El muntatge dialèctic és aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat. 

El muntatge altern consisteix en dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que, finalment, convergiran. 

En el muntatge paral·lel, dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents, se’ns van mostrant als espectadors per crear un estat d’ànim o una associació d’idees.

El pla seqüència és una excepció a aquesta norma del muntatge. Anomenem pla seqüencia a aquell pla que es manté durant tota una seqüència. És a dir, l’escena no està formada per una suma de diferents plans, sinó que un sol pla ininterromput segueix tota l’acció. 

S’entén per continuïtat o raccord la relació entre un pla i el següent en el muntatge. 

IL·LUMINACIÓ

La llum és l’element imprescindible per al cinema i qualsevol expressió audiovisual. Sense llum no pot haver-hi cinema. La il·luminació crea ombres, envelleix o rejoveneix i crea efectes psicològics en els personatges.

En el cinema en blanc i negre alguns creadors com Eisenstein, Lang, Huston, Howard Hawks o Hitchcock dominaren el món de les llums i les ombres, i van aconseguir donar a l’ombra un paper protagonista, fent servir de forma expressiva el contrallum o el fum de les cigarretes. 

El director de fotografia és l’encarregat de crear les condicions lumíniques adequades per allò que el director vol comunicar: llum que faci ressaltar la silueta d’un personatge, contrallum, llum des de dalt o zenital, llum lateral, llum des de baix amb ombra, etc.

Una llum creuada entre dos focus o reflectors sobre un personatge aconsegueix nitidesa en la figura perquè no es produeixen ombres.

Una llum picada és un recurs expressiu que s’aconsegueix col·locant el focus de llum a sobre de l’objecte i així podem donar a la persona l’aspecte de cansada, per exemple.

Una llum contrapicada, des de baix, ressaltarà les ombres exageradament, com passa per exemple a les pel·lícules de terror.

Amb el contrallum -el focus instal·lat de cara a la càmera, d’esquena al personatge que volem gravar- s’aconsegueix transferir un toc misteriós i una imatge poc definida.

La llum frontal, situada darrera la càmera, tendeix a aixafar o deixar plans l’objecte o persona filmats. 

La llum lateral remarca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla, en deixar una part de l’objecte a l’ombra.