CINEMA

LA SAL DE LA TIERRA
Referències

• Títol original: La Sal de la Tierra
• Nacionalitat: França i Brasil
• Any de producció: 2014
• Gènere: Documental biogràfic
• Directora: Wim Wenders
• Producció: David Rosier
• Guió: Wim Wenders
• Música: Laurent Petitgand
• Fotografia: Hugo Barbier i Juliano Ribeiro Salgado
• Durada: 109 minuts
• Idioma original: Francès, portuguès i anglès
• Lloc del rodatge: Brasil i indonèsia
• Tractament digital: imatges en blanc i negre
• Premis
• 2014: premis oscar: nominat al millor llargmetratje documental
• 2014: premis césar: millor documental
• 2014: festival de cannes: premi especial del Jurat
• 2014: premis Goya: nominat a la millor película europea
• 2014: festival de san Sebastián: premi del públic
• 2015: premis platino: millor documental

Argument

Aquest projecte és un documental el qual intenta recollir la vida de Sebastiao Salgado i el seu treball dels seus últims 40 anys. El fotògraf, ha viatjat per els cinc continents del planeta Terra tot omplint-se de vivències humanes i aprenent de l'humà i de la seva vida diària arreu del món, fins a fer-nos arribar a tots els espectadors nous territoris i natura plens de vida, humanitat i colors.

En el projecte hi participen el seu fill Juiano i Wim Wenders, també fotògraf.

Sens dubte, el documental és un gran missatge a la societat i al públic divers al que es dirigeix. Ens parla de la fam, de la bellesa, de la natura, de la força, de la vida. Ens parla de la superació i de la Terra, de l'estima cap a la Terra. De la capaçitat que té l'humà de poder canviar les coses, i de poder-les transmetre al públic amb imatges.

El treball que presenta el projecte és una gran font d'inspiracio cap a la societat i el poder que podem tenir sobre els nostres valors, igual que aporta un gran encoratjament i esperança de cara a les ganes de poder canviar les coses i el món.

Anàlisi d'imatge

En el documental, podem veure un tractament de la imatge en Blanc i Negre i amb una gran il·luminació i contrast el qual aporten al documental una gran personalitat i una força impressionant que impacta només al veure les imatges gravades. Treballa amb plans molt àmplis els quals ens permeten abarcar de cara al ull humà molta informació i imatge. El documental adopta una gran estètica molt cuidada i referent en tot moment, fet que el diferencia de tots altres treballs.

EL FOTÓGRAFO DE MAUTHAUSEN

Referències 

• Títol original: El fotógrafo de Mauthausen
• Nacionalitat: Espanya
• Any de producció: 2018
• Gènere: Drama, biografia
• Directora: Mar Targarona
• Guió: Carlos Franco, Pedro B. Abreu
• Música: Diego Navarro
• Fotografia: Maite Astiz
• Durada: 110 minuts

Argument

Amb l'ajuda d'un grup de presos espanyols que lideren l'organització clandestina del camp de concentració de Mauthausen, Francesc Boix (Mario Casas), un pres que treballa en el laboratori fotogràfic del camp, es juga la vida per planejar com escampar uns negatius que podràn demostrar a tothom el que passa dins el camp i els delictes que es cometen. Aquests negatius contenen milers de fotografies que Boix i el seus companys van aconseguir salvar durant la Segona Guerra Mundial, i que van ser determinants per poder condemnar els càrrecs nazis durant els judicis de Nuremberg l'any 1946.

Recursos Visuals

• Moviment de la càmera: càmera amb tripode i estabilitzador.
• Posada en escena: posada en escena camp de concentració.
• Actors: 
• Mario Casas: Francesc Boix
• Alain Hernández: Valbuena
• Frank Feys: Popeye
• Stefan Weinert: Franz Ziereis
• Macarena Gómez: Dolores
• Adrià Salazar: Anselmo
• Eduard Buch: Fonseca
• Rubén Yuste: Rosales

• Llum: llum freda que transmet l'ambient de demacració que es viu dins el camp. 
• Vestuari: pijames de ratlles bruts per als presos i uniformes per els generals més aviat nets.  

NOUVELLE VAGUE I FREE CINEMA

Deixem aquí el link del blog que hem creat, on hi ha el curtmetratge i el procés de pre-producció amb la corresponent informació de les dues corrents cinematogràfiques.

https://nouvellevagueaudio.wixsite.com/abbywillman

BLUE RAI

Referències

• Títol original: Blue Rai
• Nacionalitat: Catalunya
• Any de producció: 2017
• Productora: ESCAC films
• Gènere: comèdia, drama, acció
• Directora: Pedro B. Abreu
• Guió: Carlos Franco, Pedro B. Abreu
• Música: Joan Vilà
• Fotografia: Maite Astiz

Argument

• En Rai, de 30 anys, és el propietari d'un videoclub. Just quan decideix demanar-li matrimoni a la seva nòvia, Lola, ella el deixa per telèfon mòbil sense donar-li cap mena d'explicació. Embadalit per les pel·lícules per les quals Rai ha estat envoltat tota la seva vida, decideix aprofitar un segrest en el seu videoclub i fer-se'l seu per tal de poder cridar l'atenció de la seva nòvia i així recuperar-la. 

Recursos visuals

• Moviment de la càmera: estàtica. Us de diversos planos.
• Posada en escena: videoclub actual. 
• Actors:
• Santi Bayón
• Cristian Valencia
• Vicky Luengo
• Mireia Guilella
• Biel Montoro
• Josep Seguí
• Betsy Túrnez
• Pep Ambros
• Fina Domenech
• Ignasi Guash
• Ferran Lahoz
• Julia Lara
• Lluís Marquès

ESTIU 1993

Referències

• Títol original: Estiu 1993
• Títol castellà: Verano 1993
• Nacionalitat: Espanya, Catalunya
• Any de producció: 2017
• Productora: Inicia Films - Avalon P.C. 
• Localització rodatge: La Garrotxa 
• Gènere: Cinema d'autor
• Corrent cinematogràfica:
• Format pel·lícula:
• Directora: Carla Simón
• Nascuda a Barcelona l'any 1986. Directora i guionista catalana, amb el grau de Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona. Als 6 anys va quedar òrfe de pares i va anar a viure amb els seus tiets i la seva cosina a un petit poble de l'empordà. 
• Muntatge: Ana Pfaff

Argument

La Frida, una nena de sis anys, s'encara al primer estiu de la seva vida amb la seva nova família adoptiva després de la mort de la seva mare. Lluny del seu entorn proper, enmig del camp, la nena haurà d'adaptar-se a la seva nova vida. 
Aquesta pel·lícula ens ensenya des d'un punt de vista molt interessant com una nena viu el dol, i el procés personal que en fa. Ens parla de la SIDA, i, d'una manera molt peculiar i interessant ens parla de les relacions entre els nens i de la gelosia i la novetat. 

Recursos visuals

• Moviment de la càmera: càmera en mà a la major part dels plans.
• Posada en escena: posada en escena en una masia, situats a l'any 1993 amb gran facilitat.
• Actors: 
• Laia Artigas: Frida
• Bruna Cusí: Marga (tieta de la Frida, mare de l'Anna)
• David Verdaguer: Esteve (tiet de la Frida, pare de l'Anna)
• Montse Sanz: Lola
• Fermí Reixach: Avi
• Isabel Rocatti: Àvia
• Paula Blanco: Cesca
• Etna Campillo Irene
• Jordi Figueras: Blai
• Berta Pipó: Tieta
• Quimet Pla: Gabriel

• Llum: llum càlida, i perfectament trobada per a representar la llum d'estiu. Molts tons càlids i llum força blanquinosa en certes parts. 
• Vestuari: perfectament adequat a la època situada. Podem veure-ho en els pantalons i les sabates sobre tot, i també en els pentinats dels personatges. 

Descripció personatge

David Verdaguer interpreta el personatge d'Esteve a la pel·lícula Estiu 1993. El personatge és summament interessant, i és un dels que més em va cridar l'atenció. El seu rol dins la família on la Frida viu (amb els seus tiets) és remarcable. Durant la incorporació de la Frida dins la nova família i situació, l'Esteve és un personatge que estableix un vincle especial amb la nena. Com podem veure al inici de la pel·lícula, a la nena (Frida) li costa rel·lacionar-se amb la nova família, i la seva actitud vers els seus tiets no és remarcable pel respecte. Tot això es deu als canvis que la nena viu deguts a la recent pèrdua de la seva mare. La Frida, no té una bona rel·lació amb la Marga, i fins ben bé al final de la pel·lícula no esdevé bona. En canvi, amb l'Esteve, des del principi s'estableix un vincle especial. Ell es rel·laciona amb la nena d'una manera diferent a la Marga, per exemple, ho fa com si fos un amic seu, i no des d'una figura de pare, ja que crec que per la nena resulta violent que després de perdre els pares, rebi al instant una nova figura tant paternal com maternal. En aquest cas, l'Esteve no actua com a el nou pare de la Frida, sinó com al seu tiet i com a aquell qui pot ser una figura masculina major a ella, la qual és un suport important per ella. 

Descripció escena

En aquesta escena veiem la Frida jugar amb la seva cosina, l'Anna. L'actitud de la nena, la Frida, és molt curiosa i destacable en aquesta escena. És aquí on podem afirmar que els nens copien patrons. La protagonista actua imitant, pel que podem intuïr, la seva mare. Es vesteix d'una manera determinada i es maquilla. L'escena de joc que es crea amb l'Anna és molt molt molt interessant. La Frida exigeix a la seva cosina que li demani per jugar tota l'estona (actuant com si l'Anna fos la seva filla), per així ella poder-li dir que no vol jugar amb ella perquè està cansada. En aquest moment de la pel·lícula podem veure, o més ben dit suposar, com va viure la Frida els moments de joc a casa seva amb la seva mare, quan ella li demanava per jugar i la mare li deia que no, perquè estava molt cansada; suposadament per la malaltia.