GLOSSARI
CONCEPTES
Abstracció lírica: Estil artístic que sorgeix a principis del Segle XX. Aquest deixa de considerar justificada la necessitat de la representació figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom. L'obra de Kandinski reflexa una abstracció lírica.
Accionisme vienès: Curt i polèmic moviment artístic del segle XX. Aportament dins l'art austríac avantguardista dels més radicals S'entén com una de les conseqüències dels esforços que els artístes de la dècada dels anys 60 portaven a terme per portar l'art al terreny de l'acció.
Art abstracte: Estil que sorgeix a l'inici del segle XX. Aquest deixa de considerar justificada la necessitat de la represenació figurativa en les seves obres, i tendeix a substituïr aquesta per un llenguatge visual autònom, amb les seves pròpies significacions. A partir de moviments fauvistes i expressionistes neix aquest moviment, gràcies al color sobretot.
Art brut: Terme encunyat per le crític Roger Cardinal l'any 1972 que descriu l'art creat fora dels límits de la cultura oficial.
Art cinètic: Corrent artístic en el que les obres tentn moviment o, si més no, semblen tenir-lo. És una tendència de les pintures i escultures contemporànies creades per produïr una impressió de moviment a l'espectador. Aquest tipus d'art i l'art òptic són corrents artístiques que es basen en l'estètica del moviment. L'art cinètic està principalment representat en el camp de l'escultura.
Art conceptual: o art idea, preten conceptualitzar la idea de quelcom que es vol treballar. Renuncia a la obra com a objecte i planteja una reflexió a l'observador. Dóna una eina a l'artista per tal de poder mostrar què és l'art i què no. Sorgiment als anys 20, on Marcel Duchamp va trencar amb el ''què és l'art''.
Art òptic: moviment pictòric nascut als Estats Units l'any 1958. Conegut majoritàriament com a Op Art. Són vàris artistes els que van experimentar amb aquest moviment. Aquest és un corrent artístic abstracte, que es basa en la composició pictòrica de fenòmens purament òptics, sensacions de moviment en una superfície bidimensional, tot enganyant l'ull humà a partir d'il·lusions òptiques.
Action painting: Gènere artístic (dins les arts plàstiques) que va vinculat a l'action painting i que va sorgir a partir els anys seixanta. Aquest valora l'acció i el gest de pintar i no pas el resultat final d'una obra pictòrica. Aquest gènere intenta expressar sensacions com ara moviment o velocitat a través del color i la matèria del quadre. No només s'usen materials com la pintura, sinó que també sorra, filferro i tot de materials que no són específicament pictòrics, però que a través d'aquests s'aconsegueix una superfície al quadre particular i característica.
Assambleage: procés artístic on la composició tridimencional es fa a través de la combinació d'objectes no artístics. Cal remarcar que tots aquests objectes no han d'estar dissenyats per ser estètics, sinó per l'elecció dels artístes amb la intenció d'expressar un missatge o emoció.
Body art: art visual plàstic que utilitza el cos humà com a objectiu o tema per accions artístiques, escultura contemporània i video. El moviment es va desenvolupar durant els anys 60, sent un dels grans suports del happening.
Collage: Tècnica pictòrica que consisteix en la realització d'una pintura o bé dibuix a partir de la superposició d'un o més objectes enganxats.
Colorfield: Estil de pintura abstracta emergent a la ciutat de Nova York durant els anys 40 i 50. Aquest estil està inspirat en el modernisme europeu i forma part de l'expressionisme abstracte, o abstracció post-pictòrica. Aquest estil es caracteritza, principalment, per els àmplis camps de color llisos i sòlids sobre el llenç, així creant àrees de superfície uniforme i plànol llis d'imatge.
Constructivisme rus: moviment artístic i arquitectònic que va sorgir a Rússia l'any 1914. Aques no pretenia ser cap moviment artístic en sí, sinó expressar l'expressió d'una convicció política (el marxisme). El que defensava era l'art al servei de la revolució i també el poble. Buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització. El moviment accepta tot tipus de materials (nous i vells), i tècniques diverses.
Dadaisme: o moviment dadà, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda desenvolupat entre 1916 i 1925, precedent immediat del surrealisme. Aquest proposa la negació de tot. La destrucció per la destrucció.
Dripping: Tècnica pictòrica característica de la pintura d'acció. En anglès, gotejar. Tècnica elaborada els anys 40 per Jackson Pollock.
Eat art: Corrent d'art efímer el qual fa ús dels aliments. Va aparèixer durant el moviment artístic del nou realisme a la dècada dels anys 60. Aquest art no era una producció d'objectes. Es presentaven plats i peçes de menjar sobre una taula com si aquesta fos un llenç.
Espacialisme: Moviment artístic que va ser fundat er Lucio Fontana, un artista, l'any 1946, pocs anys després de la Segona Guerra Mundial. Igual que en el surrealisme, l'artista va presentar una Manifest on s'exposave les bases del moviment creat. Un desl aspectes més rellevants dins aquest, era la creació d'espais fent servir la matèria, el buit i la massa, tot mitjançant els contrastos de colors i llum.
Expressionisme abstracte: el primer dels grans moviments artístics de la postguerra. És considerat el primer moviment artístic estadunidenc. Va ser Clement Greeenberg, crític d'art, qui va ser-ne el principal teòric i impulsor. Aquest és un moviment caracteritzat principalment per l'absència de la relació amb l'objectivitat, l'expressió lliure i subjectiva de l'inconscient, la utilització de grans dimesions etc.
Fluxus: xarxa internacional d'artistes, compositors i dissenyadors coneguts per les seves barreges de mitjans i disciplines artístiques com el videoart, la música, la literatura, la performance, el disseny i l'arquitectura. Durant la dècada dels 60 va tenir el seu moment més actiu. Es va declarar en contra de l'objecte artístic tradicional com una mercaderia.
Fotomuntatge: Retoc fotogràfic consistent en la unió de fotografies o parts de fotografies o productes impresos en un collage. Els dadaistes van ser qui ho van introduïr com a mitjà artístic durant els anys 20. Es va utilitzar principalement en els seus inicis com a publicitat i producció gràfica en general.
Frottage: Tècnica artística que utilitza una superfície rugosa per reproduir el relleu amb un paper a sobre.
Gratage: Tècnica pictòrica pròpia del moviment surrealista en la que la pintura es desprèn a través de la tela creant un efecte de relleu.
Hard Edge: gènere artístic que s'expressa mitjançant tècniques pictòriques que es troben en àrees de color, que generalment són d'un sol color, normalment primari. Les transicions a color es donen sovint a partir de línies rectes.
Happening: esdeveniment artístic amb reivindicacións sociopolítiques, que es presenta com una obra d'art. És típic dels anys 60, i es relaciona amb el moviment fluxus.
Híbrid: organixme viu procedent de l'encreuament sexual entre dues espècies diferents o varietats biològiques que presenta una barreja de les característiques genètiques dels dos progenitors.
Land art: Espais naturals són transformats pel pensament i les accions. Sorgeix a EUA durant els anys 60 i 70. Vol produïr a l'espectador grans sensacions. Es preten reflectar la relació entre l'home, la terra i la naturalesa, així plasmant aquests tres àmbits fent-ne una crítica. Es preten alterar el paisatge per així transmetre un missatge determinat.
Merz: revista alemanya editada per Kurt Schwitters i publicada per Merzvelag entre els anys 1923 i 1932. Es van publicar 21 números de la revista. Cada número estava dedicat a un tema central.
Minimal art: el terme va ser utilitzat per primera vegada l'any 1965 per Richard Wollheim per referir-se a aquelles obres d'art en les que predominava la idea sobre la seva manufactura. Va néixer a la costa est dels Estats Units d'Amèrica, especialment a Nova York als anys 60.
Neoplasticisme: moviment artístic d'avantguardes que sorgeix als Països Baixos l'any 1917 i que impulsa una estètica renovadora basada en la depuració formal. Aquest moviment no només s'aprecia en la pintura, sinó que també en l'arquitectura, el disseny industrial, les arts plàstiques etc.
Nou realisme francès: moviment pictòric dels anys 60 creat per Yves Jlein i Pierre Restany que porposa un retorn a la realitat fugint de l'art abstracte de l'època. El nom prové del realisme, ja que proposa una representació objectiva amb una identificació clara de cara a l'espectador
Objectivitat: Capaçitat o ideal de percebre les coses del món exterior tal i com són, prescindint de la subjectivitat o filtre personal.
Orfisme: moviment religiós mistèric de l'antiga Grècia. L'origen es situa al Segle VII o VIII aC. La seva creació s'atribueix al poeta i músic Orfeu, el qual en els seus himnes narra certes creençes. Aquest consisteix en no donar plaers al cos per tal de purificar l'ànima. Eren vegetarians. Tots els seus actes eren per tal d'aconseguir la reencarnació de l'ànima.
Percepció visual: Interpretació o discriminació dels estímuls externs visuals relacionats amb el coneixement previ i l'estat emocional de l'individu.
Performance: representació artística sense dramatúrgia que pretén aportar una reflexió al públic, qüestionant algun aspecte com la política, la societat, les relacions personals o el concepte de vida. Poden intervenir materials escenogràfics, indumentària, moviment, olors, sons, el públic etc.
Persistècia visual o retinal: Propietat del sistema visual humà. Explica que les imatges que es visualitzen es mantinguin unes fraccions de segon després que hagi desaparegut d'estímul.
Pintura matèrica: corrent pictòric dins l'informalisme Europeu posterior a la Segona Guerra mundial. Es considera que va sorgir a França amb l'obra de Jean Fautrier i Jean Dubuffet. Es caracteritza principalment per ser una pintura abstracta que es realitza amb matèries diverses com ara sorra, ferralla, parracs, fusta, serradura cidre etc. El cromatisme és variat i l'obra és destruïda per l'artista amb talls i esquinçades.
Pintura monocroma: pintura en un color o en tons d'un sol color. Les imatges que fan servir només tons de grisos (també amb blancs i negre) s'anomenen B&W.
Psicologia de Gestalt: corrent de pensament dins la psicologia moderna, que sorgeix a Alemania a principis del segle XX. Aquesta creu que la ment configura el que rep a partir dels sentits i la memòria.
Puntillisme: tècnica de pintura que apareix el 1883 per Georges Seurat. Constava en posar punts de colors purs en lloc de pinzellades sobre la tela.
Readymade: Art creat a partir de l'ús no disfressat d'objectes que normalment no es consideren artístics i que solen tenir una funció qüotidiana. Marcel Duchamp va ser adjudicat, durant un temps, el pioner del moviment.
Shaped Canvas: Els llenços en els quals s'hi pinten les obres es poden moldejar alterant el seu contorn, alhora que conserven la seva planitud.
Subjectivitat: Propietat de les percepcions, els arguments i llenguatge basats en el punt de vista del subjecte.
Surrealisme: Moviment avantguarda més important del període entreguerres i molt possiblment el més influent de tots aquests. Va ser creat l'any 1924 al voltant del Manifest Surrealista d'André Breton, el seu guia espiritual. Aquest manifest és un llibre de no ficció que va ser publicat al mateix any esmentat i s'hi expliquen els objectius, significat i posició política del moviment surrealista. En aquest moviment els somnis i les seves interpretacions són essencials. El surrealisme es presenta com a revolucionari ja que posa al descobert tot allò que vivim com a desconegut.
Taquisme: Estil de pintura abstracta desenvolupat durant els anys 1940 i 1950 (altres noms, art informel). Aquest és una reacció al cubisme caracteritzada per una pinzellada espontània i taques de pintura directament provinents del tub, i fins i tot, a vegades gargots que ens recorden a la cal·ligrafia.
Trompe-l'oeil: obra pictòrica que és creada a partir dels recursos com ara el clarobscur i la perspectiva i també l'escorç. Aquesta barreja de tècniques produeix una il·lusió òptica que ens provoca la confusió dels elements de suport de l'obra amb els elements pintats a la mateixa creació pictòrica.
Videoart: Activitat audiovisual artística caracteritzada per l'ús d'imatges i sons amb la finalitat de transmetre algun missatge a l'espectador. Aquest és el resultat de la búsqueda de nous mètodes d'expressivitat.
PUBLICITAT
Agència publicitat: organització comercial independent composta per un equip de persones que crea, desenvolupa i ven la publicitat.
Director creatiu: aquell qui orienta les idees al seu equip i decideix quina d'aquestes es presenta. Director creatiu executiu: aquell qui a més a més de funcionar com a director creatiu, té responsabilitats en altres àmbits de màrqueting dels clients i el el manegement.
Espot publicitari: pròpi de la ràdio, televisió, i dels mitjans de comunicació audiovisuals.
Consumidor: persona o empresa que adquereix un producte o servei d'un altre, pagant el preu establert.
Planer: persona que analitza les agències que creen competència a la marca que vol crear i enunciar un producte. És aquell qui busca les característiques del comprador i el que decideix on i com i quan anunciar el producte.
Creatius: reben un concepte per part del pannner i creen la manera de connectar amb el públic.
Publicitat emocional: empatitzar amb l'espectador. Inclou un valor afegit i crear-ne del producte un prestigi.
Estereotips: imatges mentals i construccions socioculturals sense base científica, fruit de l'herència cultural, d'opinions i prejudicis sobre determinades persones, fets, llocs etc.
Producer Audiovisual: decideix qui és la millor persona per dur a terme el projecte plantejat com a anunci o espot.
Fotògraf: aquella persona la qual la seva activitat creativa i/o ofici consisteix a prendre fotografies mitjançant l'ús d'una càmera o d'un altre dispositiu capaç d'emagatzemar una rèplica bidimensional de la realitat.
Post-producció: edició del producte un cop gravat.
Enquadrament: Forma en la qual s'ordenen els objectes que veiem dins una fotografia.
Abstracció lírica: Estil artístic que sorgeix a principis del Segle XX. Aquest deixa de considerar justificada la necessitat de la representació figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom. L'obra de Kandinski reflexa una abstracció lírica.
Accionisme vienès: Curt i polèmic moviment artístic del segle XX. Aportament dins l'art austríac avantguardista dels més radicals S'entén com una de les conseqüències dels esforços que els artístes de la dècada dels anys 60 portaven a terme per portar l'art al terreny de l'acció.
Art abstracte: Estil que sorgeix a l'inici del segle XX. Aquest deixa de considerar justificada la necessitat de la represenació figurativa en les seves obres, i tendeix a substituïr aquesta per un llenguatge visual autònom, amb les seves pròpies significacions. A partir de moviments fauvistes i expressionistes neix aquest moviment, gràcies al color sobretot.
Art brut: Terme encunyat per le crític Roger Cardinal l'any 1972 que descriu l'art creat fora dels límits de la cultura oficial.
Art cinètic: Corrent artístic en el que les obres tentn moviment o, si més no, semblen tenir-lo. És una tendència de les pintures i escultures contemporànies creades per produïr una impressió de moviment a l'espectador. Aquest tipus d'art i l'art òptic són corrents artístiques que es basen en l'estètica del moviment. L'art cinètic està principalment representat en el camp de l'escultura.
Art conceptual: o art idea, preten conceptualitzar la idea de quelcom que es vol treballar. Renuncia a la obra com a objecte i planteja una reflexió a l'observador. Dóna una eina a l'artista per tal de poder mostrar què és l'art i què no. Sorgiment als anys 20, on Marcel Duchamp va trencar amb el ''què és l'art''.
Art òptic: moviment pictòric nascut als Estats Units l'any 1958. Conegut majoritàriament com a Op Art. Són vàris artistes els que van experimentar amb aquest moviment. Aquest és un corrent artístic abstracte, que es basa en la composició pictòrica de fenòmens purament òptics, sensacions de moviment en una superfície bidimensional, tot enganyant l'ull humà a partir d'il·lusions òptiques.
Action painting: Gènere artístic (dins les arts plàstiques) que va vinculat a l'action painting i que va sorgir a partir els anys seixanta. Aquest valora l'acció i el gest de pintar i no pas el resultat final d'una obra pictòrica. Aquest gènere intenta expressar sensacions com ara moviment o velocitat a través del color i la matèria del quadre. No només s'usen materials com la pintura, sinó que també sorra, filferro i tot de materials que no són específicament pictòrics, però que a través d'aquests s'aconsegueix una superfície al quadre particular i característica.
Assambleage: procés artístic on la composició tridimencional es fa a través de la combinació d'objectes no artístics. Cal remarcar que tots aquests objectes no han d'estar dissenyats per ser estètics, sinó per l'elecció dels artístes amb la intenció d'expressar un missatge o emoció.
Body art: art visual plàstic que utilitza el cos humà com a objectiu o tema per accions artístiques, escultura contemporània i video. El moviment es va desenvolupar durant els anys 60, sent un dels grans suports del happening.
Collage: Tècnica pictòrica que consisteix en la realització d'una pintura o bé dibuix a partir de la superposició d'un o més objectes enganxats.
Colorfield: Estil de pintura abstracta emergent a la ciutat de Nova York durant els anys 40 i 50. Aquest estil està inspirat en el modernisme europeu i forma part de l'expressionisme abstracte, o abstracció post-pictòrica. Aquest estil es caracteritza, principalment, per els àmplis camps de color llisos i sòlids sobre el llenç, així creant àrees de superfície uniforme i plànol llis d'imatge.
Constructivisme rus: moviment artístic i arquitectònic que va sorgir a Rússia l'any 1914. Aques no pretenia ser cap moviment artístic en sí, sinó expressar l'expressió d'una convicció política (el marxisme). El que defensava era l'art al servei de la revolució i també el poble. Buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització. El moviment accepta tot tipus de materials (nous i vells), i tècniques diverses.
Dadaisme: o moviment dadà, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda desenvolupat entre 1916 i 1925, precedent immediat del surrealisme. Aquest proposa la negació de tot. La destrucció per la destrucció.
Dripping: Tècnica pictòrica característica de la pintura d'acció. En anglès, gotejar. Tècnica elaborada els anys 40 per Jackson Pollock.
Eat art: Corrent d'art efímer el qual fa ús dels aliments. Va aparèixer durant el moviment artístic del nou realisme a la dècada dels anys 60. Aquest art no era una producció d'objectes. Es presentaven plats i peçes de menjar sobre una taula com si aquesta fos un llenç.
Espacialisme: Moviment artístic que va ser fundat er Lucio Fontana, un artista, l'any 1946, pocs anys després de la Segona Guerra Mundial. Igual que en el surrealisme, l'artista va presentar una Manifest on s'exposave les bases del moviment creat. Un desl aspectes més rellevants dins aquest, era la creació d'espais fent servir la matèria, el buit i la massa, tot mitjançant els contrastos de colors i llum.
Expressionisme abstracte: el primer dels grans moviments artístics de la postguerra. És considerat el primer moviment artístic estadunidenc. Va ser Clement Greeenberg, crític d'art, qui va ser-ne el principal teòric i impulsor. Aquest és un moviment caracteritzat principalment per l'absència de la relació amb l'objectivitat, l'expressió lliure i subjectiva de l'inconscient, la utilització de grans dimesions etc.
Fluxus: xarxa internacional d'artistes, compositors i dissenyadors coneguts per les seves barreges de mitjans i disciplines artístiques com el videoart, la música, la literatura, la performance, el disseny i l'arquitectura. Durant la dècada dels 60 va tenir el seu moment més actiu. Es va declarar en contra de l'objecte artístic tradicional com una mercaderia.
Fotomuntatge: Retoc fotogràfic consistent en la unió de fotografies o parts de fotografies o productes impresos en un collage. Els dadaistes van ser qui ho van introduïr com a mitjà artístic durant els anys 20. Es va utilitzar principalement en els seus inicis com a publicitat i producció gràfica en general.
Frottage: Tècnica artística que utilitza una superfície rugosa per reproduir el relleu amb un paper a sobre.
Gratage: Tècnica pictòrica pròpia del moviment surrealista en la que la pintura es desprèn a través de la tela creant un efecte de relleu.
Hard Edge: gènere artístic que s'expressa mitjançant tècniques pictòriques que es troben en àrees de color, que generalment són d'un sol color, normalment primari. Les transicions a color es donen sovint a partir de línies rectes.
Happening: esdeveniment artístic amb reivindicacións sociopolítiques, que es presenta com una obra d'art. És típic dels anys 60, i es relaciona amb el moviment fluxus.
Híbrid: organixme viu procedent de l'encreuament sexual entre dues espècies diferents o varietats biològiques que presenta una barreja de les característiques genètiques dels dos progenitors.
Impressionisme: moviment pictòric nascut a França que es va manifestar entre el 1874 i el 1886. Aquest moviment va marcar la ruptura de l'art modern amb l'academicisme. Encara que el terme impressionisme també s'aplica amb la literatura i la música, la seva vessant més coneguda és la pintura. Destaca per recollir impressions fugaçes, la mobilitat dels fenòmens i no tant en l'aspecte estable i conceptual de les coses. Els impressionistes pinten la llum, els moments, i les formes recauen en un segon pla.
Informalisme: moviment pictòric que comprèn totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a Europa després de la Segona Guerra Mundial, en paral·lel a l'Expressionisme Abstracte estadunidenc.Land art: Espais naturals són transformats pel pensament i les accions. Sorgeix a EUA durant els anys 60 i 70. Vol produïr a l'espectador grans sensacions. Es preten reflectar la relació entre l'home, la terra i la naturalesa, així plasmant aquests tres àmbits fent-ne una crítica. Es preten alterar el paisatge per així transmetre un missatge determinat.
Merz: revista alemanya editada per Kurt Schwitters i publicada per Merzvelag entre els anys 1923 i 1932. Es van publicar 21 números de la revista. Cada número estava dedicat a un tema central.
Minimal art: el terme va ser utilitzat per primera vegada l'any 1965 per Richard Wollheim per referir-se a aquelles obres d'art en les que predominava la idea sobre la seva manufactura. Va néixer a la costa est dels Estats Units d'Amèrica, especialment a Nova York als anys 60.
Neoplasticisme: moviment artístic d'avantguardes que sorgeix als Països Baixos l'any 1917 i que impulsa una estètica renovadora basada en la depuració formal. Aquest moviment no només s'aprecia en la pintura, sinó que també en l'arquitectura, el disseny industrial, les arts plàstiques etc.
Nou realisme francès: moviment pictòric dels anys 60 creat per Yves Jlein i Pierre Restany que porposa un retorn a la realitat fugint de l'art abstracte de l'època. El nom prové del realisme, ja que proposa una representació objectiva amb una identificació clara de cara a l'espectador
Objectivitat: Capaçitat o ideal de percebre les coses del món exterior tal i com són, prescindint de la subjectivitat o filtre personal.
Orfisme: moviment religiós mistèric de l'antiga Grècia. L'origen es situa al Segle VII o VIII aC. La seva creació s'atribueix al poeta i músic Orfeu, el qual en els seus himnes narra certes creençes. Aquest consisteix en no donar plaers al cos per tal de purificar l'ànima. Eren vegetarians. Tots els seus actes eren per tal d'aconseguir la reencarnació de l'ànima.
Percepció visual: Interpretació o discriminació dels estímuls externs visuals relacionats amb el coneixement previ i l'estat emocional de l'individu.
Performance: representació artística sense dramatúrgia que pretén aportar una reflexió al públic, qüestionant algun aspecte com la política, la societat, les relacions personals o el concepte de vida. Poden intervenir materials escenogràfics, indumentària, moviment, olors, sons, el públic etc.
Persistècia visual o retinal: Propietat del sistema visual humà. Explica que les imatges que es visualitzen es mantinguin unes fraccions de segon després que hagi desaparegut d'estímul.
Pintura matèrica: corrent pictòric dins l'informalisme Europeu posterior a la Segona Guerra mundial. Es considera que va sorgir a França amb l'obra de Jean Fautrier i Jean Dubuffet. Es caracteritza principalment per ser una pintura abstracta que es realitza amb matèries diverses com ara sorra, ferralla, parracs, fusta, serradura cidre etc. El cromatisme és variat i l'obra és destruïda per l'artista amb talls i esquinçades.
Pintura monocroma: pintura en un color o en tons d'un sol color. Les imatges que fan servir només tons de grisos (també amb blancs i negre) s'anomenen B&W.
Psicologia de Gestalt: corrent de pensament dins la psicologia moderna, que sorgeix a Alemania a principis del segle XX. Aquesta creu que la ment configura el que rep a partir dels sentits i la memòria.
Puntillisme: tècnica de pintura que apareix el 1883 per Georges Seurat. Constava en posar punts de colors purs en lloc de pinzellades sobre la tela.
Readymade: Art creat a partir de l'ús no disfressat d'objectes que normalment no es consideren artístics i que solen tenir una funció qüotidiana. Marcel Duchamp va ser adjudicat, durant un temps, el pioner del moviment.
Shaped Canvas: Els llenços en els quals s'hi pinten les obres es poden moldejar alterant el seu contorn, alhora que conserven la seva planitud.
Subjectivitat: Propietat de les percepcions, els arguments i llenguatge basats en el punt de vista del subjecte.
Surrealisme: Moviment avantguarda més important del període entreguerres i molt possiblment el més influent de tots aquests. Va ser creat l'any 1924 al voltant del Manifest Surrealista d'André Breton, el seu guia espiritual. Aquest manifest és un llibre de no ficció que va ser publicat al mateix any esmentat i s'hi expliquen els objectius, significat i posició política del moviment surrealista. En aquest moviment els somnis i les seves interpretacions són essencials. El surrealisme es presenta com a revolucionari ja que posa al descobert tot allò que vivim com a desconegut.
Taquisme: Estil de pintura abstracta desenvolupat durant els anys 1940 i 1950 (altres noms, art informel). Aquest és una reacció al cubisme caracteritzada per una pinzellada espontània i taques de pintura directament provinents del tub, i fins i tot, a vegades gargots que ens recorden a la cal·ligrafia.
Trompe-l'oeil: obra pictòrica que és creada a partir dels recursos com ara el clarobscur i la perspectiva i també l'escorç. Aquesta barreja de tècniques produeix una il·lusió òptica que ens provoca la confusió dels elements de suport de l'obra amb els elements pintats a la mateixa creació pictòrica.
Videoart: Activitat audiovisual artística caracteritzada per l'ús d'imatges i sons amb la finalitat de transmetre algun missatge a l'espectador. Aquest és el resultat de la búsqueda de nous mètodes d'expressivitat.
PUBLICITAT
Agència publicitat: organització comercial independent composta per un equip de persones que crea, desenvolupa i ven la publicitat.
Director creatiu: aquell qui orienta les idees al seu equip i decideix quina d'aquestes es presenta. Director creatiu executiu: aquell qui a més a més de funcionar com a director creatiu, té responsabilitats en altres àmbits de màrqueting dels clients i el el manegement.
Espot publicitari: pròpi de la ràdio, televisió, i dels mitjans de comunicació audiovisuals.
Consumidor: persona o empresa que adquereix un producte o servei d'un altre, pagant el preu establert.
Planer: persona que analitza les agències que creen competència a la marca que vol crear i enunciar un producte. És aquell qui busca les característiques del comprador i el que decideix on i com i quan anunciar el producte.
Creatius: reben un concepte per part del pannner i creen la manera de connectar amb el públic.
Publicitat emocional: empatitzar amb l'espectador. Inclou un valor afegit i crear-ne del producte un prestigi.
Estereotips: imatges mentals i construccions socioculturals sense base científica, fruit de l'herència cultural, d'opinions i prejudicis sobre determinades persones, fets, llocs etc.
Producer Audiovisual: decideix qui és la millor persona per dur a terme el projecte plantejat com a anunci o espot.
Fotògraf: aquella persona la qual la seva activitat creativa i/o ofici consisteix a prendre fotografies mitjançant l'ús d'una càmera o d'un altre dispositiu capaç d'emagatzemar una rèplica bidimensional de la realitat.
Post-producció: edició del producte un cop gravat.
ÚS DE CÀMERA
Enquadrament: Forma en la qual s'ordenen els objectes que veiem dins una fotografia.
Fora de camp: Espai que hi ha més enllà del marc de la imatge. És allò que no veiem a la fotografia, però que podem suposar i imaginar.
Punts de vista: Punts des dels quals capturem una imatge (en la realitat) i que ens determinen la manera en la qual veiem aquesta realitat i la relació que establim amb ella. Les posicions horitzontal i vertical determinen el punt de vista del que fotografiem. Dins això tenim:
-PLA FORNTAL: quan el càmera està situat just davant i a la mateixa alçada de l'element fotografiat.
-PLA TRES QUARTS: quan el càmera fotografia l'element una mica de costat.
-PERFIL: quan s'agafa l'element pel lateral.
-PICAT: quan el punt de vista de la càmera és superior al de l'element fotografiat.
-CONTRAPICAT: quan el punt de vista és inferior al de l'element fotografiat.
-VISTA D'OCELL: quan el punt de vista és quasi o completament zenital.
Distància: La distància de la càmera (ull que mira) respecte al que fotografiem. Aquesta distància determina la manera com veiem els elements i també la relació que establim entre l'objecte i el que mira, igual que determinarà la part dels elements que podem encabir dins l'enquadrament de la imatge. Si estem lluny el podrem fotografiar en la seva totalitat. Anomenem PLA:
-PLA DETALL
-PRIMER PLA
-PLA MIG
-PLA TRES QUARTS O AMERICÀ
-PLA SENCER
-PLA CONJUNT
-PLA GENERAL
-GRAN PLA I PANORÀMICA
Escenografia: Conjunt d'elements visuals que conformen una escenificació amb la iluminació, caracterització dels pesonatges, decoració etc.
Serigrafia: Procediment d'estampació sense relleu el qual es realitza a través d'un teixit porós pel qual un corró fa passar la pintura o tinta,
Underground: Terme anglès que s'aplica els estils de vida artístics, normalment, que es consideren alternatius o bé contraris a una cultura oficial a la qual estem acostumats.
Instal·lació: Disposició artística de diversos elements en lespai, tot superant els ilmits tradicionalistes dels marc i implicant l'espectador en l'integració de l'espai.
Píxel: Cadascuna de les mínimes parts en la que es divideix una imatge en sometre-la a un escombratge electrònic.
-PLA TRES QUARTS: quan el càmera fotografia l'element una mica de costat.
-PERFIL: quan s'agafa l'element pel lateral.
-PICAT: quan el punt de vista de la càmera és superior al de l'element fotografiat.
-CONTRAPICAT: quan el punt de vista és inferior al de l'element fotografiat.
-VISTA D'OCELL: quan el punt de vista és quasi o completament zenital.
Distància: La distància de la càmera (ull que mira) respecte al que fotografiem. Aquesta distància determina la manera com veiem els elements i també la relació que establim entre l'objecte i el que mira, igual que determinarà la part dels elements que podem encabir dins l'enquadrament de la imatge. Si estem lluny el podrem fotografiar en la seva totalitat. Anomenem PLA:
-PLA DETALL
-PRIMER PLA
-PLA MIG
-PLA TRES QUARTS O AMERICÀ
-PLA SENCER
-PLA CONJUNT
-PLA GENERAL
-GRAN PLA I PANORÀMICA
Escenografia: Conjunt d'elements visuals que conformen una escenificació amb la iluminació, caracterització dels pesonatges, decoració etc.
Serigrafia: Procediment d'estampació sense relleu el qual es realitza a través d'un teixit porós pel qual un corró fa passar la pintura o tinta,
Underground: Terme anglès que s'aplica els estils de vida artístics, normalment, que es consideren alternatius o bé contraris a una cultura oficial a la qual estem acostumats.
Instal·lació: Disposició artística de diversos elements en lespai, tot superant els ilmits tradicionalistes dels marc i implicant l'espectador en l'integració de l'espai.
Píxel: Cadascuna de les mínimes parts en la que es divideix una imatge en sometre-la a un escombratge electrònic.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada