OFF

POÈTIQUES DE L'EMOCIÓ. CaixaFòrum. Barcelona

El passat divendres dimecres 13 de març vam assistir a l'exposició, Poètiques de l'emoció, al Caixaforum de Barcelona. Aquesta era una exposició d'art contemporàni la qual estava instal·lada en una sala dividida en diversos apartats que caracteritzaven el recorregut i el significat de l'obra. 

L'exposició estava dividida en tres colors, cada un d'ells significant a un apartat. La sala vermella i les obres que en formaven part, feien referència a les emocions viscudes a través de la persona, la sala blanca a les emocions a través del paisatge, i la sala groga era referent a les emocions i la revolta. Vam poder veure obres com les de Bill Viola i els seus vídeos a càmera lenta on podiem veure grups de persones juntes on les emocions formaven part del principal fil. Aquesta obra la vam trobar dins a la sala vermella, igual que les obres de Gina Pane i el seu experiment amb la sang dins les obres representada amb fotografies que transmeten el dolor fisic i psicològic, igual que la immediatesa. És per tant, que aquest apartat de l'exposició era una mostra general de les emocions i com les persones les vivim representades a través d'obres d'art de tot tipus.

La sala blanca, referent a les emocions i els paisatges, era plena de fotografies i obres pictòriques. Moltes feien referència a la natura, al color i a les textures, tot donant un joc sinestèsic entre l'obra i l'espectador. La sala groga, la última referent a la revolta des de l'emoció constava d'un gran material fotogràfic i de caire molt potent, a més a més de moltes instal·lacions eren d'àudio i imatge.

RAPHAËLLE. Teatre Auditori Granollers

Raphaëlle Pérez és la jove transexual protagonista, sense ser actriu, de la proposta creatova de La Conquesta del Pol Sud. En aquesta aventura teatral la jove surt a escena per explicar la seva història al públic. Nascuda a Perpinyà amb un sexe masculí al que mai s'hi ha sentit identificada, Raphaëlle explica amb serenitat els seus somnis i les pors, igual que les preguntes i dubtes que durant la seva infancia i adolescència fins a dia d'avui l'han acompanyat i encara ho fan. Des de petita ella se sentia diferent. Filla única d'un matrimoni francès, Raphaëlle va a l'escola i creix envoltada d'una societat que, malauradament, és incapaç de poder entendre i respectar la seva manera de viure i el seu aspecte físic. El relat que presenta la protagonista no és fàcil, i amb 23 anys explica al detall moments i situacions viscudes cronològicament que eriçen la pell i plantejen al públic una mirada detallada i crítica davant la societat binària actual. Però no només hi trobem a Raphaëlle dalt l'escenari, sinó que Carles Fernández interpreta papers de diversos personatges importants i remarcables en la història de la francesa. L'escenari es composa bàsicament d'una pantalla preparada per a projeccions i una passarela davant aquesta on la major part del temps hi trobem a Raphaëlle.

CAN FRAMIS. Barcelona

Can Framis es troba situat a Barcelona. És un museu que consta de diverses obres pictòriques pertanyents a diverses corrents i artistes, que formen part de la col·lecció privada d'Antoni Vila Casas. Antigament, l'edifici actual era una fàbrica tèxtil. La distribució de l'espai consta de 33 sales més aviat petites amb diverses obres en cada una d'elles de autors diferents. Durant la visita guiada vam poder veure part de les sales acompanyades de l'explicació d'una guia que va destacar diverses obres i autors i algunes curiositats. . Totes les pintures van des dels anys 50 fins a l’actualitat, i tots els artistes són vinculats a Catalunya.  La majoria d’obres que vam veure eren d’art conceptual, com per exemple una obra d’Ignasi Aballí, la qual amb el conjunt de 25 llenços feia referencia a la sang, utilitzant-ne d’artificial. Una obra que no estavaa pintada amb pinzell, sinó a partir d’una tècnica que deixa caure la sang falsa poc a poc sobre el llenç. Si més no, no totes les obres eren art conceptual o bé abstracte, sinó que també n’hi ha de realistes i hiperrealistes com les obres de Gonzalo Goytisolo. Aquest és, sens dubte, un museu amb un gran potencial, i no només pel que hi ha exposat a l’interior, sinó també per l’arquitectura de l’edifici, la qual és molt interessant i integra l’espectador en un ambient especial i diferent, tant en l’exterior com en l’interior. Tot l’edifici és blanc per dins, fet que integra a l’espectador d’una manera molt especial amb les obres, i les finestres que hi ha aporten una llum diferent a causa de la inclinació d’aquestes. 

CAIXAFORUM. Barcelona 

El dijous 18 d'Octubre vam visitar al CaixaForum de Barcelona dues exposicions: Turbulències i Una Certa Foscor. Vam dividir el gran grup en dos, com fem normalment i vam començar la visita. La primera exposició que vam visitar, Turbulències, iniciava amb el quadre contemporàni el qual estava fet exclusivament per l'inici de la exposició el qual intentava plasmar la màscara que totes duem sobre i que ens hem de treure per poder veure amb claredat el que ens envolta. D'alguna manera o altre, el fet de col·locar aquesta obra a l'inici del recorregut convidava a l'espectador a preparar-se pel que deparava la exposició. Les peces d'aquesta primera exposició eren clarament una crítica al model social i polític actual. No només cap al poder, sinó cap al ciutadà i la persona que totes som i la màscara que duem. En aquesta primera part de la visita vam poder gaudir d'obres com ara una d'Antoni Muntadas conformada per tres carteres amb el nom de tres ministeris innexistents a Espanya, una peça d'Equipo Crónica anomenada l'embalatge; la qual feia una gran referència històrica a Espanya i al govern de llavors i ara, i la por a l'art i la veritat. 

Però no només situavem els artistes a Espanya i Catalunya, sinó també parlem d'artistes mexicans com ara Damian Ortega dels quals hi havia obres molt remarcables dins la exposició com ara Moviment en falç formada per tres barrils de gasoil apilats els uns sobre els altres formant una torre, però sens dubte una torre inestable que a més a més gira sobre sí mateixa de manera que transmet la sensació d'inestabilitat com ara la que és l'ús del patroli i l'economia del patroli actualment.

Vam poder gaudir d'obres de Juan Ugalde i d'altres que, sens dubte, posaven en el punt de mira de l'espectador la societat i el funcionament d'aquesta davant unes grans crítiques plasmades a través de l'art. L'exposició comptava amb més d'una video instal·lació: una que no vam poder visitar creada per una artista Israeliana, i d'altres com ara uns video muntatges que mostraven els videojocs amb els quals els militars estadunidencs per excel·lència es preparen durant la seva formació.

El final de la exposició tancava de manera molt acertada pel meu gust personal: amb una obra de Bill Viola creada a través de l'audiovisual. Una obra anomenada The Raft que parla de les formalitats, les vergonyes, els prejudicis inicials, i, que mostra com l'ésser humà és sens dubte sociable, ja que després de la catàstrofe, sempre acudeix a l'altre humà en busca d'ajuda i/o per preocupació. Sens dubte, aquesta primera exposició em va agradar moltíssim i la veuria de nou per tal de poder veure les parts que no vam poder visitar i repetir aquelles obres que més em van agradar.

La segona exposició i última que vam visitar al CaixaForum portava el nom de Una Certa Foscor. Aquesta és, sens dubte, una exposició diferent i per a diversos públics amb un missatge clar: la exposició del buit i l'absència, igual que la exposició de la mirada. 

Per començar vam topar amb Joan Brossa, que ja coneixiem del curs anterior, amb una obra que per donar un inici consistent i amb força era, sens dubte, una gran crítica a les estètiques i creences Renaixentistes. La obra que podiem veure es titula Alegia a Leonardo i constava d'una base de marbre amb un estoig de compàs i dibuix tècnic buit sobre d'aquest. La resta de la exposició es cracteritzava per una gran crítica al que havia estat el cànon artístic anteriorment, i també a la societat. Una crítica a la societat diferent a la primera exposició que vam visitar. A diferència de la primera la qual ens mostrava una realitat des d'un marc expositiu en el qual explicava el que havia passat o passava al món, la segona exposició era una gran crítica al que és la societat i als moviments actuals com ara el mòbil i la fotografia, o a l'excés de publicitat. 

Sens dubte, la primera exposició va ser la que em va agradar amb més diferència, ja que em va semblar més interessant i també que treballava a través de fets històrics contextualitzats i importants ja no només cap al que és la societat constituida pel benestar de l'humà com a individu, sinó també cap a l'economia, la moral i ètica. 

MEAM. Museu Europeu d'Art Modern

El dimarts 16 d’Octubre vam visitar el MEAM de Barcelona. La sortida va constar de diverses parts: vam començar la visita dividint el gran grup en dos de més reduïts. El primer grup va començar la visita al museu a les 10:30 i va disposar de mitja hora per visitar per lliure les exposicions i impregnar-se de les obres amb un primer com d’ull. A les 11 començava la visita guiada que va durar fins les 12:30 del migdia aproximadament. El segon grup va disposar d’una hora per visitar el museu (de les 10:30 a les 11:30) i així poder fer els esbossos i dibuixos demanats per el centre. La seva visita guiada començava a les 11:30. La visita guiada va començar amb una explicació a la segona planta del museu, on hi ha disposada l’exposició permanent. Primerament vam rebre una explicació del museu i la seva història, i tot seguit vam parlar del realisme i de l’hiperrealisme i vam comparar diverses obres per tal de poder veure la diferència entre els dos. A més a més, el guia ens va parlar de diverses tècniques a l’hora de pintar i treballar. Tot seguit, vam baixar a l’exposició d’art Japonès la qual no és permanent. El guia ens va parlar de la cultura social que hi havia al Japó i vam iniciar la visita per la primera planta del museu. La majoria dels quadres eren de dones nues. Vam parlar d’un concepte molt treballat pels artistes i les artistes japoneses que es basa en la transmissió de l’aura i clima de la obra pintada. Pels japonesos transmetre aquesta atmosfera en les seves pintures és primordial, i després de conèixer-ho vam poder apreciar-ho en cada un dels quadres que vam veure. Vam parlar dels paisatges, els bodegons i els nuus. La exposició es caracteritzava per el realisme i hiperrealisme treballat i les tècniques utilitzades, igual que per la gran atmosfera que transmetien cada un dels quadres de l’exposició.  
Personalment, aquesta ha estat una de les visites preferides per mí durant el Batxillerat. Ja havia assistit al MEAM molts cops, i sens dubte és un museu que m'agrada molt. La exposició que vam tenir la oportunitat de visitar em va agradar molt, sobretot pel que les pintures arribaven a transmetre, totes i cada una d'elles, a part de la gran impressió de l'hiperrealisme pictòric. 

MACBA. Un segle breu
El passat dijous 11 d'Octubre vam visitar l'exposició que duia com a títol Un segle breu al MACBA. Abans d'entrar a l'exposició vam fer dues activitats i a les 12 vam entrar al museu on vam disposar d'una visita guiada d'una hora de durada aproximadament.
Les obres exposades es caracteritzaven, sens dubte, de feminisme i empoderament per part de la dona, cosa que crec fermament necessària en el món de l'art. A part, era clara la gran crítica social que es representava en les obres contemporànies. Vam poder veure una obra la qual era un ''terra'' fet de fusta i pintat sobre el qual podiem caminar. Es tractava d'una obra feta a partir de material tret de pateres. Hi havia insal·lacions fotogràfiques, de video i pintura.
A a paret de la primera sala de l'exposició hi havia un collage de papers de colors diferents amb diversos escrits en anglès i les seves respectives traduccions. Tota l'exposició en sí plasmava una visió clarament feminista i reivindicativa davant el món artístic actual.

FESTIVAL PANORÀMIC 2018 · GRANOLLERS
El passat divendres 28 de Setembre vam assistir al festival Panoràmic d'enguany. A diferència de l'any anterior, el qual vam assistir-hi també, l'espai no estava dividit en només quatre parts les quals visitavem els alumnes acompanyats d'un expert, sinó que aquest cop podiem gaudir de moltes més sales amb diferents exposicions, i a més a més, vam moure'ns per l'espai de Rocaumbert per grups i de manera lliure.
Les exposicions, a part de poder gaudir d'una varietat més elevada aquest any, eren interactives la majoria d'elles, cosa que ajudava a fomentar l'interès del el que s'explicava. Una cosa molt interessant també ha estat la possibilitat d'assistir a conferències i xerrades relacionades amb el món del cinema i la fotografia les quals tenien una durada d'una hora aproximadament.
Personalment, crec que el festival, tot i que encara queda temps i experiència per fer-lo més i més gran, és una gran iniciativa que converteix a Rocaumbert i Granollers en una ciutat d'artistes i d'art contemporàni.

UTOPIES PERSISTENTS · MUSEU GRANOLLERS

Aquesta col·lecció d'art contemporani es troba al Museu de Granollers. En la exposició podem gaudir de 42 de les obres, de diferents disciplines artístiques, les quals Manel clot, crític d'art i comissari de l'exposició, va adquirir entre l'any 1989 i l'any 2007. Aquestes adquisicions es van dividir en dues etapes: la primera (entre el 1989 i el 1992) parlava i es basava en la renovació del llenguatge escultòric dins l'escena artística catalana i espanyola. Dins aquesta primera etapa va adquirir disset obres. La segona etapa, duta a terme després de deu anys de parèntesi (durant l'any 2002 i 2007), van ser adquirides vint-i-cinc obres basades sobretot en el suport videogràfic i fotogràfic.

POESIA BROSSA · MACBA 

El dia 8 de Gener vam assistir a l'exposició de Poesia Brossa al MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona). L'exposició es basava en les obres de Joan Brossa (poemes) traslladats en forma visual, exposats en una sala de tons càids, plena de fulls din a4 col·locats de costat omplint tot el perímetre de l'espai. A més a més, acompanyats d'una projecció a la paret de diversos videos amb un àudio de fons, preparats per l'espectador ja que la sala disposava de vàries butaques. L'exposició era d'estil contemporàni. 

Posteriorment, vam visitar unes altres sales on hi havia recullls de Joan Brossa com a artista i els quals el definien. Podiem trobar-hi des de esbossos a retrats, i fotografies. També acompanyat de  muntatges audiovisuals com ara l'striptease de la dona la qual en comptes de treure's peçes de roba, es treia cartes de la baralla espanyola del cos. Podiem veure també muntatges amb partirures, i grans metàfores plenes de sarcasme de la història del moment o bé moments destacats ja esdevinguts. Les idees plasmades per Joan Brossa eren de caire plàstic i audiovisual.

Personalment, haig de reconèixer que la exposició en general no em va acabar d'agradar. En concret la poesia de la primera sala. L'art contemporani d'estil com el que vàrem veure a l'apartat de poesia és un art que em costa moltíssim i que, sincerament no m'agrada gens. És purament per gust personal, però no m'agrada per molt que pugui entendre al que l'autor es vol referir, mai m'ha agradat, i crec que de moment, no he canviat d'idea. Les següents sales em van desagradar menys, però en sí no em van apassionar.

PANORÀMIC

El passat dijous 23 de Novembre vàrem anar a l'espai Rocaumbert a veure el Festival de Cinema Panoràmic el qual estava dividit en quatre parts, distribuides en quatre espais diferents:

En un dels espais gaudiem de dos curtmetratges: un que recollia la història del cinema plasmat d'una manera molt peculiar i partint de la base d'un tren, i el segon, el qual veiem la història de l'assessinat d'un humà per part d'un tigre; un recull d'entrevistes, imatges, i crítica que personalment em va agradar molt.

En un altre espai, la sala tèrmica, hi havia exposats diferents treballs realitzats per artistes d'arreu d'Espanya. Era una exposició distribuïda en forma de circuit per l'espai utilitzat, el qual donava encara a la exposició un aire encara més contemporani.

Una de les altres exposicions es basava en les pel·lícules d'Albert Serra, en una sala on, en quatre parets, s'hi exposaven imatges d'aquestes pel·lícules de diferents tamanys i temperatures acompanyades, moltes d'elles, de poemes.

La quarta visita que vèrem fer va ser a la sala més gran de totes les visitades, on hi havia dues exposicions de caire molt diferent. En la primera, podiem veure un projecte realitzat per nens de parvulari on es fomentava la creaivitat i la seva capacitat per crear una pel·lícula. En aquella mateixa sala, podiem veure, com a segona exposició, un collage enorme de fotografies totes de caire molt semblant; veiem imatges de pel·lícules, on s'hi representaven històries i crítiques ètiques i morals a la societat dels anys passats, actuals i futurs.